Des de fa poc més d’una setmana i com a conseqüència de la situació d’emergència sanitària provocada pel COVID-19, s’està imposant un canvi en la manera de treballar. A la immensa majoria d’empreses de diferents sectors se’ls ha demanat que facilitin treballar des de casa als/a les seus/seves treballadors/es. Com a conseqüència d’aquesta situació la modalitat de “teletreball” està creixent de manera vertiginosa.
Voldria fer una reflexió:
L’evolució de la feina sempre s’ha vist associada i condicionada per esdeveniments, situacions socials i polítiques que han anat generant transformacions i processos de canvi. Som a l’era digital on avenços com la intel·ligència artificial comportaran canvis en la manera de treballar.
Avui ens trobem en un entorn en el qual els avenços tecnològics compleixen un paper fonamental en l’execució de la majoria dels treballs que es fan al món. En aquest període de “Revolució Tecnològica” es potencia la mundialització dels mercats, la generació de noves maneres de treballar i la necessitat de perfils professionals altament tecnificats.
Segons dades d’un estudi realitzat el 2017 per l’OIT (Organització Internacional del Treball) i l’Eurofound (Fundació Europea per a la millora de les condicions de vida i treball) pel que fa a la implantació del teletreball i de la feina flexible, Espanya estava molt per sota d’altres països d’Europa i de l’OCDE, només un 13% de les empreses espanyoles oferia als/a les seus/seves col·laboradors/es aquesta forma de flexibilitat laboral.
Els avenços tecnològics i la globalització permeten i recomanen la implementació creixent del teletreball.
Els beneficis són evidents tant per a les organitzacions, com per als/a les treballadors/es i per a la societat:
- reducció de costos,
- reducció de l’absentisme,
- contribueix a l’acompliment de la LISMI,
- reducció d’accidents laborals in itinere,
- reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle,
- optimització de recursos,…
No obstant això, hi ha barreres evidents, entre les quals podem citar la manca de tecnologia adequada, la formació necessària per a un ús efectiu de les eines, el suport tecnològic o les implicacions jurídiques.
Es mantenen diversos interrogants relacionats amb:
- quins llocs són susceptibles de teletreballar,
- quin és el perfil psicoprofessional,
- quines són les competències adequades de les persones que accedeixen al teletreball,
- quin és l’estil de lideratge que requereix,
- quins valors de l’organització el potencien,…
Tot i que el teletreball és una alternativa molt atractiva amb una relació cost-benefici molt positiva, en el moment de la implementació hi ha dos factors clau d’èxit:
- Vèncer la resistència al canvi
- Generar compromís empresa – treballador/a.
A tall de conclusió us plantejo l’interrogant que se’m genera:
La pressió a la qual ens ha sotmès l’amenaça del COVID-19 ha aconseguit vèncer la resistència al canvi i generar un major compromís empresa – treballador/a?
Tant si la resposta és afirmativa com negativa us convido a sumar-vos a la meva reflexió:
De quina manera aquesta situació contribuirà a mobilitzar el canvi de paradigma en la relació empresa-treballador/a?